1.- Biografia mínima

El mestre
Emili Sangenís i Osó va néixer a Tarragona el 25 de maig de 1883 i va seguir els estudis de Magisteri a la seva ciutat. Després de superar les oposicions el 1907, amb 25 anys es feia càrrec de la plaça de mestre de l’escola unitària de nens de Calaf, el primer de maig de 1908. L’escola era als sòtans de l’edifici. La inhumana i antihigiènica situació en què va trobar aquell llòbregue racó, el motivà a aconseguir el seu trasllat a la sala gran de l’Ajuntament, on fins fa uns anys encara hi havia l’estrada del mestre. Aquí hi va quedar l’escola dels nens fins aproximadament el 1937, quan després de la marxa de les escoles religioses per l’esclat del 18 de juliol, la Generalitat va agrupar tots els nens i nenes en l’Escola Graduada que aleshores es va crear, al desocupat edifici dels Hermanos. Els set ensenyants el van escollir director mitjançant una votació, i va exercir com a mestre de Calaf fins que el 15 de maig de 1939 el va detenir la Guàrdia Civil, juntament amb Ignasi Bosser arran d’unes denúncies.

Tots dos van ser sotmessos a un Consell de guerra sumarìssim que va dictar sentència el 12 de desembre de 1939. Ignasi Bosser va ser condemnat a 6 anys de presó i Emili Sangenís declarat absolt. Probablement va sortir de la presó cap a finals de gener o principis de febrer. Al setembre d’aquell any,el 1940 però, va ser expedientat, apartat de l’ensenyament, privat de l’augment de sou que feia poc havien obtingut els mestres, i destinat a un poblet de Burgos. Un destí que mai no va acceptar al.legant motius de salut. A partir d’aquell moment, també, inicia un llarg plet amb l’administració perqué no li reconeixia l’augment d’escalafó que li pertocava. Una lluita que no pogué vèncer. Mentrestant La Caixa de Pensions valorava el seu antic delegat a Calaf i li oferia un lloc de treball a Igualada, on el mestre Sangenís es va traslladar definitivament amb la seva família amb el regust amarg de deixar el poble ingrat que tant havia estimat, tant a fons havia compartit i per quina vocació de mestre tant s’havia lliurat.

Natural d’aquest poble
L’exèrcit d’ocupació, perque és així com ell mateix s’autodenomina, entra a Calaf el 20 de gener de 1939, i el 27 de febrer següent Emili Sangenís signa ja una declaració jurada davant d’alguna de les noves autoritats.El document rellevant, però, és l’autodeclaració que aporta a l’atestat de la Guàdia Civil, on hi consten les denúncies i la pròpia declaració. És en aquesta autodeclaració on hi trobem les grans referència autobiogràfiques i coetànies que ens revelen més traces personals d’aquest extraordinari mestre. Es presenta als ulls de qui l’ha de jutjar relatant amb considerable extensió, històrica per a les actuals generacions, quin ha estat el comportament i fonament de la seva actuació a Calaf des de que va arribar. Cap espai per al retret advers. Aquesta és l’esquemàtica guia de lectura.

Comença l’auto-declaració datada el 7 de maig de 1938 (¡) afirmant-se com a natural d’aquest poble, després que 6 dies abans s’havien complert 31 anys d’exercir-hi com a mestre. Una labor sempre valorada per les autoritats de l’església i l’administració, com en dona testimoni.

Als anys 20 fa diversos serveis a la Guàrdia Civil. Pels volts del 1925 és nomenat regidor municipal amb l’encàrrec concret de gestionar la construcció d’un nou edifici per a les escoles, tot i que aviat s’adona del xoc de mentalitats amb els seus veïns. El 1925 forma part de la comissió que viatja a Barcelona amb motiu de la visita del rei Alfons XII. Abans però reclama a l’Ajuntament que cadascú es pagui les despeses. Igual que no té prejudicis per recolzar unes obres de veïns amb bona posició malgrat les reserves que desperten a dins l’Ajuntament. Entre els anys 1923 i 1929, essent alcalde Jaume Jordana, el poble experimenta importants millores.

Durant 6 anys va ser director del Centre Catòlic, van augmentar els socis i l’entitat va sortir del seu ensopiment. A l’arribar la República un mestre d’un estat laic no era digne estar al capdevant d’una entitat religiosa i se n’apartà. El 1930 la Caixa de Pension el nomena delegat de l’agència que va obrir a Calaf per a la que va aconseguir un important nombre de dipòsits.

A les municipals de 1931 els homes que habien recolzat anteriorment a l’alcalde Jordana, recolzen ara a Josep Anguera, que ja es presentava a la reelecció. Guanya la candidatura republicana per 6 a 3. Tanmateix l’endemà es presenta una delegació de republicans d’Igualada que vol apartar els 3 regidors. Sangenís, convidat a la reunió, s’hi oposa i aconseguerix fer respectar els drets de les minories. Però la primera crema de convents del 10 de maig de 1934 és el primer desengany de la República que experimenta. Anteriorment, el seu company d’estudis i llavors ministre d’Instrucció Pública Marcelí Domingo pronuncia una conferència a l’Ateneu Igualadí (1932?). S’hi entrevista i el ministre li promet l’escola, però fracassa a Calaf.

A l’escola manté l’ensenyament del catecisme, i sosté al culte. Es crea un consell local per construir l’escola que topa amb posicions contràries. A la vetlla de les eleccion a Cortes de 1936 la tensió social era molt gran i finalment vota les dretes. Al 19 de juliol es topa amb les primeres patrulles de la FAI, i a Calaf hi ha les primeres fugides. El canvi d’orientació política del mestre Sangenís li causa tota mena de distanciaments a dins del poble. És obligat a deixar La Caixa i es manté únicament a l’escola, en la que, escriu en aquesta declaració, eludeix les directrius del govern roig. Té l’oportunitat de ser nombrat inspector d’ensenyament però des de Calaf se li barra el pas. A la llarga li arribaren les calumnies, que els mestres que després van declarar a favor seu van dementir.

                                                                                       ********************

Notes per a la biografia:

El casament:

Emili Sangenís i Osó de 28 anys  i Calamanda Closa i Torner de 20,  es van casar a Calaf el 23.7.1911. Va dir la missa el capellà de Santa Maria del Mar Joan Oriol, natural de Tarragona. Acompanyaven a la núvia els seus pares Francesc Closa i Torner i Dominga Closa i Nadal, i al nuvi la seva mare Rosa, que va viure amb ells al carrer del Carme 7, i el germà d’Emili, Joaquim. Van actuar com a testimonis Josep Vilaseca i Bigorra, de Barcelona i professor d’ensenyament. L’altre testimoni va ser Candi Closa i Bosser, propietari. Després del casament els nuvis van emprendre un viatge per Espanya.

Els pares d'Emili, Joaquim i Rosa, eren tots dos fills de Marçà (Priorat).

Els matrimoni va tenir tres fills:

- Francesc, metge a Igualada (Calaf 23.5.1912 - Igualada 14.12.1989)

- Josep Ma., delegat de La Caixa a Capellades ( Calaf            - Igualada 15.12.1990)

- Calamanda, membre de la junta de l’Escola Nocturna d’A.C per a obreres. (Calaf

   2.10.1914 - Igualada 26.6.1995)

- Emili Sangenís i Osó (Tarragona 1883 – Igualada 1961)

  Calamanda Torner i Closa (Calaf 1891 – Igualada 1970). Membre de Mans Unides

  d’Igualada.

La partida de casament i les de naixement dels tres fills al carrer del Carme 7 anoten la presència de la mare d'Emili vivint conjuntament amb la parella. Aquesta circumstància permetria pensar que possiblement el jove mestre va venir sol a Calaf i es va instal.lar a prop de l'escola. A la mort del pare i quedar sola la vídua possiblement va venir a viure amb el fill. Fins aqui no sabem encara on va morir la mare. Més endavant la Calamanda i el seu germemà Josep van obrir la pastisseria de la Palma a la plaça de les Eres i hi van anar a viure, però quan els pares de la Calamanda es van fer grans es van traslladar a cal Mensa de la plaça Gran.

                                                                    **********************

El 1928  Emili va fer el primer vol en avió al Prat convidat per Josep Canudas, un dels grans impulsors de l’aeronàutica, que s’havia iniciat a Catalunya el 1916. El seu germà Joaquim, militar de jove, va arribar a ser pilot d’aviacio de la Generalitat i detingut acusat d’haver participat des de l’aire en els fets del 6 d’Octubre.

                                                                    ************************

1916, caramelles

1920, als anys 20 va portar a Calaf el Pomells de Joventut de J. Mª. Folch i Torres, una
          proposta moral i catalanista per a la juventut.
1930, participa en diversos actes socials a Igualada com a delegat de La Caixa
1935, caramelles amb lletra seva

1940, entra a treballar a l'oficina principal de La Caixa d'Igualada
1942, entra a formar de la Comissió Abat Oliva d’Igualada

1947, és un dels firmants de la carta a l'alcalde demanant la creació del CECI
1953, forma part de la Junta de Beneficiència d'Igualada
1987, forma part de l’agrupació Amics del Llibre d’Igualada

1989, la revista Vida recorda la seva afició per renovar els rodolins dels caramels de la
          confiteria F. Serra d’Igualada.

                                                   

                                                        

                                                                               *******************
El mes de juny de 1930, quan s'anava a inaugurar l'agència de La Caixa a Calaf, gairebé totes les publicacions igualadines publicaven el mateix breu:

                                                      

                                                                                              *****************
26.2.1994, el Diari d’Igualada publicava la següent referència                            

                                                          ************** 

En un dels informes negatius de 1939 s'afirma que el mestre era subscriptor de La Publicitat.

La Publicitat va ser un diari en català, publicat a Barcelona de l'1 d'octubre de 1922 al 23 de gener de 1939.^[1] Procedia de la transformació de l'antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana. Fou el principal òrgan del catalanisme intel·lectual, i hi col·laboraren els millors escriptors dels Països Catalans, a més d'articles ocasionals de polítics, historiadors, crítics literaris i especialistes científics catalans. El diari mantingué el seu to catalanista durant la dictadura de Primo de Rivera, però fou suspès arran dels fets del sis d'octubre (1934), i desaparegué amb l'entrada a Barcelona de les tropes de Franco.

Entre els seus col·laboradors, hi va haver Pompeu Fabra, Carles Riba, Josep Pla, Carles Sentís, Josep Vicenç Foix, Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Avel.lí Artís-Gener, Enriqueta Sèculi i Bastida o Josep Maria de Sagarra. (Viquipèdia)

                                                                                                                 ******************************

La Montserrat  Serra (1927) és l'única persona viva que va tractar i conèixer prou el mestre Sangenís, atès que van ser veïns porta per porta amb la pastisseria de cal Mensa. Fa uns mesos encara va tenir la memòria suficient per recordar l'estrofa d'unes caramelles del mestre, que fàcilment situaríem en el context de 1931-1932 i amb la proximitat de l'Estatut de Núria. La rellevància d'aquesta estrofa és ben clara:

                                                         Som jovent de l'esquerra

                                                         amb el cor ben abrandat,

                                                         que a la catalana terra

                                                         portarem la llibertat.

La Montserrat també recorda les recomanacions que el mestre als seus pares perquè la deixessin estudiar. Els pares replicaven, però, que amb la filla gran que estudiés ja n'hi havia prou i no podien fer més.